Educació

L’educació té un tractament rellevant en aquest blog perquè penso que és possible gaudir aprenent. Potser us heu trobat que aprendre és encara més gratificant si algú reconeix en tu l'habilitat per entendre les coses o per fer allò que es considera difícil de fer. És clar que per aquells que ja tenim certa edat i que provenim d’una classe social poc afavorida, les habilitats es reduïen a les acadèmiques: llegir, escriure, resoldre problemes matemàtics, fer composicions escrites... No se’ns reconeixia saber tocar el piano, fer dibuixos creatius o qualsevol altre activitat artística, perquè aquests aprenentatges no formaven part del currículum en aquells anys per a la població en general.

L'educació és un aspecte clau de la vida, és un dret fonamental, una eina bàsica per construir tot allò que és comú a tots. Una companya em deia que l'educació es la pedra angular de tots els drets perquè si ella compleix la seva finalitat en una comunitat, la resta de drets vindran per si sols: salut, justícia... perquè els ciutadans sabran com defensar-los.  Per això, en la lluita antifranquista, els militants dels partits polítics que formàvem part de la comunitat de veïns dels barris de Barcelona, nouvinguts en aquell ambient de joves i resistència, centràvem la nostra lluita en la vocalia d'educació per detectar les necessitats que en aquells anys eren tan bàsiques com exigir la construcció d'escoles.

L'interès propi i el de la comunitat, sí. Però més endavant quan ja érem mares, o com a mestres, hem vist infants creatius, intel·ligents i capaços que s'han rebel·lat davant les propostes de l'escola amb la seva mirada crítica. Incapaços de seguir unes classes repetitives i absurdes, acaben per desconnectar del que es fa a l'aula. Amb sort acabaran els estudis obligatoris però es molt probable que decideixin no continuar estudiant. Per què? Doncs perquè tot i ser capaços se senten incompetents per seguir models que imposen un estil de vida que a ells significa haver de renunciar a fer esport, interessar-se per la música o gaudir de la companyia dels amics, perquè per estar al nivell, cal dedicar moltes hores a fer deures i a estudiar a casa, memoritzar molt bé, tenir destreses per escriure i estratègies per estudiar que ningú els han ensenyat. I sense ser conscients l'escola els ha negat la possibilitat de comprovar que l'educació els podia oferir la igualtat d'oportunitats que la vida no els havia donat.

En aquestes circumstàncies moltes psicopedagogues ens hem vist abocades a exhibir la fortalesa suficient per afrontar la complexa i sovint frustrant tasca de col·laborar en l'empresa de promoure des de dins una educació millor per a tothom. La normativa ens ha portat a exercir la docència a l'educació secundària sense gaires possibilitats de tenir influència en la vida escolar. I no per això hem deixat de banda el nostre veritable objectiu que ha esdevingut un imperatiu moral, tot rellegint una frase de Dewey:

«Desear para cualquier alumno lo que cualquier padre
que fuera sabio y bueno desearía para su hijo».

Des d’aquest blog, com des de tants altres elaborats per col·legues es comparteixen reflexions i material didàctic. Podeu accedir-hi a través de les etiquetes del blog com ara: recursos, tutoria, llengües, orientació educativa, projectes interdisciplinaris i altres.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada